Santíssima Trinitat / A / 2020

Llegir la Paraula de Déu

Llegir el Full Dominical

 

 

Lectura Espiritual

El Espíritu divino invade nuestra masa cerebral y se manifiesta en la realidad creada. Cuando es enviado al alma para santificarla, puede llevar a cabo una acción superior, manifestando ̶ se trata de un Ser espiritual ̶ su ser propio. Su ser propio consiste en el Amor Sustancial que une al Padre y al Hijo de modo que, cuando nos habita, nos permite amar al Padre como lo ama el Hijo, y amar al Hijo como lo ama el Padre.

La expresión hebrea para designar al Espíritu Santo es ruach, que significa viento o soplo. Pero Él no nos enseña a decir ruach, sino abbá, Padre. Y también nos enseña a decir Maran-atá, ven, Señor Jesús. No se revela a Sí mismo, sino que nos hace dirigirnos al Padre como hijos y dirigirnos al Hijo como Aquel que viene a hacerse uno con nosotros, tomando posesión de nuestro ser.

Nosotros oramos siguiendo las señalizaciones de Jesús, el Gran Orante, y Él oraba a su Padre. La misericordia divina ha querido dejarnos algunas de las expansiones filiales del Corazón de Cristo, especialmente la que siguió a la Última Cena y que recoge san Juan a partir del capítulo 13 de su evangelio.

Y como estamos llamados a imitarlo, a ser otros cristos, el mismo Cristo, debemos intentar como Él una comunicación filial. El título teológico central de Jesús es Hijo. En esa palabra se resume la realidad nuclear de su existencia. La orientación de su vida, el arraigo y la meta que lo marcaron tiene su expresión particular: Abba, Padre.

Jesús jamás se sintió solo, como a veces nosotros nos sentimos al olvidar nuestra propia relación de filiación. Desde la primera expresión recogida en los Evangelios, hasta el último aliento en la Cruz, Él estuvo permanentemente dirigido hacia el Otro, al que llamaba su Padre.

Quizá por eso la niñez ocupa un lugar tan destacado en la predicación del Señor: Les aseguro que si no cambian y se hacen como niños, no entrarán en el reino de los cielos. Para Jesús, la infancia no es tan solo un estado transitorio de la vida que luego desaparece sin dejar huella. No, en la infancia se realiza a tal grado lo específico de la realidad humana que está perdido quien desconoce la condición esencial de la niñez.

Y es que la niñez tiene profunda correspondencia con el más hondo misterio de Cristo, con su filiación. Su dignidad más alta, la que remite a su divinidad, no es en último término un poder que en Él comienza y en Él termina, sino que lo recibe del Padre. Ser niño en el sentido que Jesús invita es aprender a decir Padre, con la hondura y la conciencia del que es el Unigénito. Y nosotros, que vivimos la misma vida del Hijo, encontramos aquí la razón que hace imposible entrar en el reino de los cielos a quien no se haga niño, a quien no dependa del Padre.

Ricardo Sada; Consejos para la oración mental

El vídeo del Papa, juny de 2020. Compassió pel món

Moltes persones pateixen al món. No solament pel fet de la pandèmia que vivim. Com va dir Francisco el mes passat, també per altres pandèmies, com “la pandèmia de les guerres, de la fam i moltes altres” (2020.05.14). Què podem fer? Com no caure en la indiferència? El Papa ens mostra el camí: la compassió. És la millor ajuda que podem oferir-los, amb la nostra pregària i vida, apropant-los a l’Cor de Jesús perquè Ell pugui transformar les seves vides.

“Moltes persones pateixen per les greus dificultats que pateixen.

Nosaltres podem ajudar-les acompanyant-les per un camí ple de compassió, que transforma la vida de les persones i els apropa a l’Cor de Crist que ens acull a tots en la revolució de la tendresa.

Resem perquè aquells que pateixen trobin camins de vida, deixant-se tocar pel Cor de Jesús. ”

 

El Vídeo del Papa difon cada mes les intencions de pregària del Sant Pare pels desafiaments de la humanitat i de la missió de l’Església.

Si vols veure més vídeos sobres les intencions del Papa els trobaràs a http://www.elvideodelpapa.org

“Si una família demana menjar a Càritas, sabem que el necessita ja”

“Quan una persona no arriba a final de mes, no pot esperar a demà”. I omplir el carro de menjar és una prioritat. Urgència i immediatesa es fonen aquests dies en els serveis de distribució solidària d’aliments, els DISA, de les parròquies. Depenen de Càritas i funcionen gràcies a la col·laboració desinteressada de centenars de voluntaris.

És el cas de Tamara Frunze, del centre DISA de Càritas parroquial de Santa Maria del Mar de Salou. Ja fa deu anys que hi col·labora com a voluntària. Des d’aleshores, el temps que hi dedica és una manera de dir “gràcies i de tot cor” per l’ajuda que va rebre en un moment de dificultat. “Jo també passava un mal moment a la vida, amb la seva ajuda he pogut tirar endavant”, explica.

Des que es va refer, s’ha ofert “pel que fes falta”. Ara, com a voluntària organitza els lots d’aliments i atén les famílies que els arriben. És conscient de què significa una urgència social: “Si una família s’apropa i demana menjar a Càritas, sabem que el necessita ja, en aquell moment”. En aquesta entitat també col·labora com a traductora de rus. Orienta famílies refugiades que arriben d’Ucraïna, tant per arreglar els papers com per aconseguir allotjament…

Llegir la resta de l’article en el lloc on s’ha publicat, CatalunyaReligio.cat el dijous 4 de juny de 2020.

La memòria gràfica de Càritas Interparroquial de Salou 2019

Càritas Interparroquial de Salou ha elaborat una memòria gràfica recollida en aquest vídeo. En ell es recullen amb imatges les actuacions que se han fet durant l’any 2019 en els diferents projectes que s’estan duen a terme a Salou.

El vídeo a més de ser un recurs per donar a conèixer les actuacions de Càritas Interparroquial, vol ser també un reconeixement als més de 30 voluntaris que hi col·laboren com també agrair a tots aquells anònims que dia a dia ens “ajuden a ajudar”.