Diumenge V de Pasqua / A / 2017

La Paraula de Déu

Llegir el Full Dominical

Lectura espiritual

Crist és el dia

Per la resurrecció del Crist s’obren les portes de la regió dels morts; per obra dels neòfits la terra és renovada; per obra de l’Esperit Sant s’obren les portes del cel. La regió dels morts, un cop oberta, retorna els seus presoners; la terra renovada fa rebrotar els ressuscitats; el cel ben obert acull el que hi pugen.

El lladre puja al paradís, els cossos dels sants entren a la ciutat santa, els morts retornen entre els vius i, per l’acció eficaç de la resurrecció de Crist, tots els elements són enaltits.

La regió dels morts deixa sortir de les seves profunditats els qui estaven retinguts, la terra envia al cel els qui estaven sepultats, el cel presenta al Senyor els qui acull en les seves estances; i la passió del Salvador, amb una sola i idèntica operació, ens aixeca des del més profund, ens eleva de la terra i ens col·loca en les altures.

La resurrecció del Crist és vida per els difunts, perdó per els pecadors, glòria per eles sants. Per això el salmista convida tota la creació a celebrar la resurrecció del Crist, en dir que cal alegrar-se i omplir-se de goig en aquest dia en què ha obrat el Senyor.

La llum del Crist és un dia sense nit, un dia sense fi. L’Apòstol ens ensenya que aquest dia és el mateix Crist, quan diu: La nit és avançada i el dia ja s’acosta. La nit -diu- és avançada, no diu: “torna”, perquè entenguem que, venint la llum del Crist, es foragiten les tenebres del diable i no torna ja més la foscor del pecat, i que, amb aquesta indeficient resplendor, són rebutjades les tenebres d’abans, perquè el pecat no torni a introduir-se secretament.

Tal és el dia del Fill, al qual el Pare comunica, d’una manera arcana, la llum de la seva divinitat. Tal és el dia que diu, per boca de Salomó: Jo he fet néixer al cel la llum indeficient.

Per això, de la mateixa manera que en el cel la nit no succeeix al dia, així tampoc les tenebres del pecat no poden succeir a la justícia del Crist. El dia celestial no deixa mai de donar la seva llum i la seva resplendor, ni hi ha cap foscor capaç d’extingir-lo; així també la llum del Crist brilla, irradia, centelleja sempre, i les tenebres dels delictes no la poden vèncer, com diu l’evangelista Joan: La Llum resplendeix en els tenebres, sense que les tenebres l’hagin mai aconseguida.

Per tant, germans, tots hem d’alegrar-nos en aquest dia sant. Que ningú es retregui de la comuna alegria, encara que tingui consciència dels seus pecats; que ningú no s’aparti de la pregària comuna encara que se senti agreujat per les seves culpes. En aquest dia, ningú, ni que se senti pecador, no ha de desesperar d’obtenir el perdó, ja que es tracta d’un dia extremament privilegiat. Si un lladre va aconseguir la gràcia del paradís, ¿perquè el cristià no ha d’aconseguir el perdó?

D’un sermó de sant Màxim de Torí, bisbe